diumenge, 6 de setembre del 2009

Duranta erecta




Fa uns anys vaig plantar a casa una diminuta Duranta erecta, estava a plena terra però hi van haver canvis al jardí i la planta va anar a parar a un test de fusta, concretament a mitja bóta de bodega. Ara és un arbust de dimensions considerables, tot i que cada any, quan perd la fulla, li faig una bona retallada.

Floreix des de la primavera fins al mes de setembre, flors blaves, diminutes, amb cinc pètals, en forma de vistosos raïms penjants que recorden les flors de les glicínies. Al setembre les flors es converteixen en fruits d’uns cinc mil·límetres de diàmetre d’un color groc intens que donen a la planta una aparença molt vistosa i diferent a la de la primavera. Les fulles són ovalades d’un verd intens. És molt vigorosa i requereix de recs generosos.

Les flors atrauen abelles i papallones, durant el dia a la primavera hi ha una intensa activitat d’aquests insectes al seu voltant. Els fruits alimenten a la tardor els ocells de la zona, la merla, el gaig, la garsa, el pardal, el pit-roig i alguna que altra mallerenga, cal anar en compte, però, amb els nens, els fruits són tòxics per a les persones. A l’hivern queda nua, moment que aprofito per retallar-la i donar-li la forma desitjada.

És nativa dels boscos oberts i humits de l’Índia, de la Xina, de Malàisia, l’Amèrica Central i del Sud. A la costa est d’Amèrica del Nord, degut a l’abundància dels seus diminuts fruits grocs, li anomenen Gota de rosada d’or.


3 comentaris:

don fernando ha dit...

Extraordinaria fotografía y texto muy interesante. Saludos.

PS ha dit...

Ha valgut la pena esperar el post (ahir no volia sortir).
M´ha agradat conèixer aquesta planta i tot el que expliques, però el que més m´ha agradat és comprobar una vegada més com la bellesa s´instal.la en les coses senzilles.Aquesta flor n´és una mostra.

Toni Pons Barro ha dit...

Precioses tomes al teu blog.
enhorabona, salut.