dimecres, 7 d’octubre del 2009

Sant Miquel de Turbians



Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjans del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència -molt lluny de l’entorn idíl·lic actual-. Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos, alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes. Les nombroses feixes que es poden veure a la cara sud són testimoni mut dels intents per arrancar sostén de la terra. També ofereix excel·lents vistes del Pedraforca, Ensija i la vall de Saldes per la cara sud, i el Moixeró i la vall del Bastareny per la cara nord. La ruta transcorre dins del parc natural del Cadí–Moixeró.

Pista avall, en direcció cap al coll de Turbians, trobem el mirador en memòria d’Albert Arilla, un guarda del parc i veí de Gisclareny mort en accident a la muntanya. Des del mirador podem admirar l’església de Turbians, el nucli de població de Gisclareny (barris del Roser i Berta), la serra d’Ensija i el Pedraforca.

Un sender ens porta ben aviat a Sant Miquel de Turbians, antiga església parroquial. Tot i que se’n tenen notícies des del segle X, l’edifici no presenta cap característica d’aquesta època. Tan sols la porta d’entrada té trets del romànic, la resta és fruit de les reformes efectuades en el segle XVIII. Ha estat restaurada recentment. La clau es pot trobar a Cal Pedrals (a la carretera de Gisclareny, encreuament del raval de Vilella).

7 comentaris:

PS ha dit...

Fins i tot sembla que la boira s´hagi apartat per a què poguessis fer la foto.
És molt maca, com ho són les roses gebrades del costat esquerre.

Un apunt:potser és problema meu ,però no puc llegir de les darreres paraules de cada línea del que has escrit.He de fer servir la imaginació...;)

Anònim ha dit...

Gràcies Pais Secret pels teus comentaris.
Les roses gebrades són importades, no són fotos meves. Jo també les he trobat molt maques, com la música.
El problema de visualitzar les darreres paraules, jo no el tinc, és possible que sigui un problema de configuració de la resolució de la teva pantalla, però no estic del tot segur.
Una abraçada

Araceli Merino ha dit...

La boira certament li dóna molta força a un racó que de fet ja en tenia. Aquest lloc sembla molt llaminer per a defogar-s'hi fotograficament. Vaja, una proposta temptadora de cara a visitar-la. Disuclpa que darrerament vaig una mica més de corcoll i no puc entrar tant sovint, pe`ro no diubtis que et segueixo.

PS ha dit...

Es fa llarg esperar una nova foto i les teves paraules.
Mentrestant...que tinguis bon caliu i Bon Nadal!
Una abraçada.

Marina Culubret Alsina ha dit...

Sovint m'aturo al teu espai per a veure si hi ha alguna novetat........

Et deixo un grapat de petons assolellats :-)

J. F. Guíxols ha dit...

Un gran esbos de la nostra Catalunya

Carme Fortià ha dit...

Entre les paraules i el miratge que ofereixes, una desitja perdre's ara mateix pels camins que descrius...
Però la realitat em farà agafar el tren d'aquí uns minuts i endinsar-me en el tràfec laboral de la gran ciutat, llàstima!